Un lloro molt intel·ligent

Acudit de lloros,

Ricard va rebre un lloro pel seu aniversari; ja era un lloro adult, amb una molt mala actitud i vocabulari. Cada paraula que deia estava adornada per alguna paraulota, així com sempre, de molt mal geni. Ricard va tractar, des del primer dia, de corregir l'actitud del lloro, dient-li paraules bondadoses i amb molta educació, li posava música suau i sempre ho tractava amb molt afecte.
Arribe un dia en què Ricard va perdre la paciència i va cridar al lloro, el qual es va posar més groller encara, fins que en un moment de desesperació, Ricard va posar al lloro en el congelador.
Per un parell de minuts encara va poder escoltar els crits del lloro i la revolada que causava en el compartiment, fins que de sobte, tot va ser silenci.
Després d'una estona, Ricard penedit i temorós d'haver matat al lloro, ràpidament va obrir la porta del congelador.
El lloro va eixir i amb molta calma va fer un pas al muscle de Ricard i va dir:
- "Assec molt haver-te ofès amb el meu llenguatge i actitud, et demane em disculpes i et promet que en el futur vigilaré molt el meu comportament".
Ricard estava molt sorprès del tremend canvi en l'actitud del lloro i era a punt de preguntar-li què és el que ho havia fet canviar d'aqueixa manera, quan el lloro va continuar:
- et puc preguntar una cosa?...
- Si.. com no!!, -va contestar Ricard
- Què va ser el que va fer el pollastre?